Per Setmana Santa vaig endur-me aquest llibret que m'ha sorprès. Un dibuix de traç espontani i lliure crea un ambient pesat, però lleuger alhora. En blanc i negre aconsegueix una ambientació molt adient a la història que explica: Un bluesman autèntic que la seva vida és la guitarra i volta per tots els ambients de l'època intentant fer-se un nom. Acompanyat de whisky i de música, no aconsegueix els seus somnis i busca constantment no sap ben bé què. És el plany del blues, un plor contingut, melancòlic però precís i virtuós. El dibuix també és així: espontani, clar i fosc, ràpid però detallat quan convé. M'ha agradat. Frantz Duchazeau crea una història que t'enganxa des del començament. El protagonista provoca tota mena de sentiments: ràbia, llàstima, complaença i desesperació. Rodejat d'un ambient decadent però real, la seva vida esdevindrà un cúmul de despropòsits que es va embolicant a cada pàgina que tombes.
Una edició força acurada a càrrec de Ponent món i un format poc habitual però agradable i fàcil de llegir. L'anirem seguint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada