Aquest és un Estat singular. Mentre un jutge estrella amb vocació de Bruce Willis es dedica a engarjolar a “pressumptes” delinqüents com en Macià Alavedra, en Lluís Prenafeta, en Bartomeu Muñoz (alcalde de Santa Coloma de Gramanet), Manuel Dobarco (Regidor d’Urbanisme de Santa Coloma), Luís García -Luiggi- ... amb un desplegament mediàtic digne de Hollywood, incloent-hi l’emmanillament dels acusats i retenir-los a Madrid per si es volien fugar, altres jutges deixen en llibertat a delinqüents confessos com en Fèlix Millet i el seu col·laborador Antoni Montull que volten tranquil·lament pel carrer i van a endrapar a restaurants de categoria de la capital catalana mentre els seus “pressumptes” col·legues tasten el “ranxo” de la presó de Soto del Real.
Jo que sóc imbècil, i no entenc res, ja he dit als meus pares que quan sigui gran vull ser com aquest Fèlix Millet: durant anys ha estat vivint de puta mare, fotent la mà al calaix del Palau de la Música Catalana, col·locant a tota la seva família i amics per tot arreu on passava, viatjant a paradisos exòtics, fent negoci amb els consogres, dilapidant el prestigi familiar amb una elegància envejable, subvencionant Fundacions de partits polítics coneguts i algunes de desconeguts (PI=Àngel Colom), acceptant reconeixements públics mentre pel darrera els fotia la cartera... I quan t’enganxin només has de dir: Ai! mira quina tonteria! no volia pas fer-ho, ara ho torno tot! Aleshores tornes 3 milions d’Euros –mentre s’està comprovant que en vas fotre més de 25– i tothom diu: pobre home, tant de bo que ha fet pel país, un mal dia el té tothom!
Mentrestant, el Fèlix Millet i família esmorzen ostres amb xampany a la seva recentment remodelada casa de l’Ametlla del Vallès.
De fet, som imbècils... o no?
