dimecres, 3 de juny de 2009

VISITA AL MÓN DE LA FANTASIA


Aquest darrer cap de setmana hi ha hagut, a Barcelona, el 27 Saló Internacional de Còmic de Barcelona. Com cada any, els que estem una mica “pirats” per aquest art hi hem anat a fer un volt. Només entrar ja estàs rodejat d’una mena de personatges que hom es pregunta: “on són durant la resta de l’any?”. Realment aquesta gent existeix: pell blanca, cabells llargs, samarretes negres amb dibuixos espectaculars… Amb una fal·lera inexplicable, remenen caixes de còmics antics, àlbums ja fora de circulació, comenten edicions dels anys 50 d’una editorial americana que ningú coneix o bé fan cua en un estand on un personatge desconegut signa llibres amb uns dibuixos realitzats amb una facilitat esfereïdora. Comparteixen espai amb pares despistats que acompanyen adolescents buscadors de novetats de “Manga” i noietes disfressades de ratolí amb faldilletes roses i ulls plorosos. Acostumats com estan a esperar-se als passadissos del “Zara” o altres botigues de roba, esperen pacientment que el marrec agafi tres o quatre llibrets d’aquells que es llegeixen començant pel darrere i es queixin pel preu que tenen aquestes publicacions.
Enmig de tots aquests voltem els que ens agraden els còmics i busquem un estand d’una petita editorial basca que edita coses d’una gran qualitat, els “cerveseros” (amb “carinyo”) que van directament a veure l’estand d’El Jueves o La Cúpula o els dibuixants novells que es queden bocabadats amb el material que volta per sobre els taulells.
Jo reconec que m’hi passaria hores, miro, remiro, torno a mirar i cada vegada quedo més meravellat de les històries que es publiquen i de la gran qualitat de les il·lustracions però la crisi és la crisi i no està la cosa per comprar-ne gaires de cop; es tracta d’anotar-los a la memòria i de tant en tant firar-me’n algun.
Aquest any la Carme ha triat un llibre “arrugas” del Paco Roca i a mí ja m’està bé, és una història sobre la gent gran, l’alzheimer i les residències explicada amb molta sensibilitat i amb uns dibuixos senzills i d’una gran expressivitat. Quan me l’hagi mirat amb calma ja us en parlaré.
En definitiva, una visita que recomano a tothom una vegada a l’any…

2 comentaris:

  1. Hi vas anar?????? Quina enveja!!!!!! En Carles no m'hi va voler portar i m'hauré de deixar caure, de nou per l'Antifaz Comic (em faran la targeta VIP).... Encara m'has de deixar els que vas comentar en el post anterior! Una abraçada!

    ResponElimina
  2. És cert, el Saló sembla un altre món, un univers paralel amb coses que no sembla que puguin ser reals...

    ResponElimina