L'ÈXIT DE LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

El passat diumenge dia 23 de gener, es celebrà a Terrassa una consulta sobre la independència de Catalunya. Aquesta consulta formava part d’una campanya que s’ha fet a molts pobles i ciutats del Principat i que no té cap altra pretensió que fer reflexionar a la gent sobre un dret fonamental que ha de tenir tota persona: el dret a decidir. Això que sembla tan bàsic, quan ho fa una ciutat es complica i quan ho fa tota una nació encara més. Si les persones podem decidir, perquè no ho pot fer una nació? Doncs sembla que això és considerat un acte de rebel·lia. I no, no ho és. És senzillament decidir què volem fer com a col·lectivitat, com ho volem fer i amb qui. Em sembla que és un dret fonamental. Ningú pot imposar per la força, i en el nostre cas va ser absolutament per la força, com hem de ser, quina llengua hem de parlar i qui ens ha de governar. Ara que ja han passat més de tres segles, crec fonamental decidir quin ha de ser el nostre futur: si hem de continuar com fins ara o bé podem decidir anar sols, decidir com han de ser les nostres escoles, la nostra sanitat, on invertim els impostos, per on han de passar els trens i les carreteres i en quina llengua volem veure el cinema o bé etiquetar els nostres productes; hem de poder posar una denúncia en català i poder decidir com ens organitzem com a poble. Això que sembla tan bàsic, és considerat per a molts un acte de rebel·lia. I no, és un acte democràtic sense cap mena d’afany d’anar en contra de ningú. Senzillament decidir què i com volem ser.
Aquesta consulta era, en aquesta línia, un primer tast. Ha estat una consulta no vinculant, sense més recursos que l’esforç de molts voluntaris que hem treballat durant més d’un any perquè es pogués dur a terme i és en aquest sentit que ha estat un èxit. Ja ha estat un èxit la seva gestació, gent d’idees i maneres de pensar molt diferents ens hem posat d’acord per a tirar-la endavant, i més de vint mil persones, voluntàriament, hi ha volgut participar. Això no és un èxit? No hem comptat amb grans mitjans ni econòmics ni de comunicació, però hem comptat amb la col·laboració de molta gent que s’ha mobilitzat per una causa del tot justa. Aquest és l’èxit. Teixir una plataforma de gent diferent però que treballem plegats per tirar endavant una idea comuna. No cal esperar que ho facin des de “dalt”. Aquest poble és sobirà –segons resa la constitució que ara mateix ens regeix– i com a tal exercim aquest dret de sobirania: decidir el què volem ser d’ara en endavant. Això que sembla tan bàsic a molts els sembla una rebequeria de malcriats. I no, cap governant ha de voler un poble mesell. Convé que la gent pensi, reflexioni i, després d’això, pugui decidir el seu futur. Només així tirarem endavant.

HAITÍ, UN ANY DESPRÉS

TANT SI COM NO, VOTA! PERÒ VOTA SÍ!

A aquestes alçades, finals d'any, ja tenim recollits 7.800 vots, més d'un 4% del cens que pot votar a Terrassa. No és molt, però és molt!
Tenint en compte amb la precarietat de recursos amb els que ens movem i després d'unes eleccions mogudetes i d'una campanya de Nadal aclaparadora, com sempre; haver aconseguit 7.800 vots és molt. De totes maneres ens queda quasi un mes per acabar de fer campanya i aconseguir que el dia 23 de gener molta gent vagi a votar, que sigui una festa democràtica i participativa on, encara que simbòlicament, molts ciutadans de Terrassa manifestin la seva opinió sobre aquest tema que, amb l'esforç de molts, hem aconseguit que estigui al carrer i la gent en parli: la independència de Catalunya.
No cal dir que jo sóc dels que votaré que sí, però el que hauríem d'aconseguir és que anés a votar una gran quantitat de gent. Des d'aquí us convido a anar a votar el 23 de gener i que voteu que sí.

COM UN NEN AMB SABATES NOVES...

ROSALIE BLUM

Rosalie Blum és una història quotidiana contada amb sensibilitat i estètica acurada. El dibuix de Camille Jourdy és enganyosament senzill ja que domina tant el traç com el color, té una línia preciosista i un color subtil i adequat a l’ambient que vol crear. Dibuixa amb detall els escenaris on es desenvolupa la història. Sap treure partit de l’expressivitat i moviment per construir un relat de sensacions i emocions. D’aquesta manera transcorre una història curiosa amb uns personatges peculiars i ben diferents l’un de l’altre, però que amb el pas de les pàgines es van entrellaçant i creant uns vincles que seran la clau de la història. Trenca els límits de les vinyetes i escampa, per tota la pàgina, dibuixos, detalls i situacions que fan que el lector hi quedi atrapat d’una manera immediata. Barreja realitat i somni per anar descrivint els personatges: la Rosalie, una solterona enganxada a l’alcohol i que se sent perseguida per en Vincent, un perruquer que viu sota el domini aclaparador de la seva mare. Rosalie comparteix les seves sensacions amb un domador de circ frustrat, cleptòman, i que espera, en va, crear un espectacle per anar a treballar a un circ; només li falta trobar un lleó però no hi ha manera… També hi ha l’Aude, una noia que jeu tot el dia en un sofà decidint si se’n va a la fàbrica a treballar o al llit amb el cambrer del bar del barri. Les sensacions que s’extreuen de la relació de tots aquests personatges, del seu modus vivendi, les seves pors, els seus anhels i els seus amors. La història està dividida en tres volums, cadascun d’ells amb un personatge diferent com a protagonista i que expliquen la mateixa història des d’un punt de vista diferent.
En definitiva, una delícia per als degustadors de plaers mínims i alhora profunds.

EL BON VI DE BURDEUS

Per escoltar...